La tercera sessió del qual tindrà lloc el proper dia 8 de febrer de 10’00 a 13’00 al Museu del Gas de Sabadell (Plaça del Gas, 1) i estarà dedicada a la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
Revolució industrial: Alain Badiou sosté que l’única gran revolució de la història ha estat la revolució neolítica: l’existència de l’Estat, de la guerra i de les classes dominants ocioses han estat possibles per aquesta revolució. En contraposició, Octubre de 2017 és qualificat per Badiou com “la primera victòria d’una Revolució post-neolítica en la història de la humanitat”. Una ruptura amb l’Estat, la Guerra i el Capital. Però quin seria el paper aquí de la Revolució industrial? No oblidem que Lenin afirmava que “el socialisme és igual a soviets més electricitat”. I es pot parlar actualment d’una revolució en la tecnociència? Què seria una revolució científica? Quines serien les implicacions de la ciència i la tecnologia en una societat de masses sotjada pel populisme?
Alhora, afirmar, amb Jean-Luc Nancy, que “l’emancipació política és inseparable del progrés industrial”, comporta afirmar també que la transformació de les relacions socials i econòmiques depenen de la transformació de les relacions d’explotació dels recursos. Aquest plantejament, d’una banda fa evident la necessitat de posar límit a la transformació, ja sigui que hom hi compromet recursos naturals o recursos humans, i, d’altra banda, desperta una sospita en relació a la força o capacitat de transformació de la revolució industrial. És a dir, n’hi ha prou, amb una (altra) revolució científica, per assolir l’emancipació política?PROGRAMA
10’00: Visita planta 0: gas, electricitat i vida quotidiana
10’40: Anàlisi crítica des de l’art: Laura Benítez Valero, Bio_hacking. La radicalitat dels possibles
11’20: Intervenció des de la filosofia de la cultura: Joan Carles Cirera, “El poble com a opi del poble”. El cas Lysenko
12’00: Intervenció des de la història de la ciència: Xavier Roqué, Ciència i revolució
12’40 Reflexions finals
Recent Comments